Llum, càmera, màgia i acció!
Hola nois! Com ha anat la Mona? Nosaltres, com ja sabeu hem anat a la ciutat de l’amor (oh l’amour!), d’on hem agafat un munt d’idees per a futures «decos». Aquests dies, a part de desconnectar, també hem trobat un fotimer d’Ostereier entre els avellaners (el mix cultural avellaner fa que nosaltres busquem aquests ous de xocolata), que l’Osterhase (el nostre conillet de Pasqua) havia amagat per toooota la finca. Però les mini avellanetes, que són molt espavilades, els van trobar tots!
Per fer baixar una mica la Mona, avui us portem una boda amb molta personalitat i sobretot de cine.
El Guillem i la Mireia es van conèixer a la Universitat, estudiant periodisme. Després de molts anys sortint junts, es van prometre a Nova York. El Guillem és un apassionat del cine i sobretot del Wes Anderson, d’aquí que ens inspiréssim en aquest director per fer la decoració de la boda.
Per tots els racons hi havia al·lusions a la seva història d’amor i sobretot crispetes everywhere!
La cerimònia estava presidida per un bodegó amb teles antigues i bols gegants de crispetes. Mmmmm feia una bona olor… segur que més d’un no va poder evitar la temptació! Inclús al final van volar crispetes i grans confetis!
Per la Mireia va ser un moment molt emocionant – «El que més recordo va ser l’entrada pel passadís fins al Guillem, i després veure des del gronxador tota la nostra gent més estimada» -.
El racó de les firmes era espectacular. El Guillem ens havia parlat d’una escena de la pel·lícula Big Fish (de Tim Burton) que descrivia com es va quedar quan va conèixer la Mireia… I com som així de romàntics, no ens vam poder resistir i vam habilitar un mini cine que projectava aquest fragment de la pel·li. Vam fer la nostra particular versió 3D i vam penjar cortines de crispetes del sostre i hulahops. Inclús les mini avellanetes ens van ajudar amb les crispetes! Així qualsevol no deixava un missatge.
– «Em va encantar que la pel·lícula cobrés vida, va ser un racó súper màgic!» – ens comentava el Guillem la mar de content!
El sitting es va convertir en un gran exemple de simetria i de copiar i enganxar, ja que Wes Anderson és el mestre de la simetria. Vam utilitzar marcs de fotos folrats amb paper pintat molt vintage, telèfons antics, tassetes, unes bobines de pel·lícules antigues i maletes.
Per a la decoració de la sala, vam omplir amb flors uns mini potets de vidre folrats també amb aquests bonics papers. A més, cada taula tenia el nom fet a l’estil «Gran Hotel Budapest» amb uns filferros i unes lletretes emulant el cartell de la pel·li.
Per a la papereria vam utilitzar una tira de «frames» de la invitació flipbook dels nuvis que vam muntar tipus pel·lícula antiga, el seu segell i una tipografia feta expressament pel Massimo.
Espero que us hagi agradat i si us animeu, podeu fer sessió de pel·li amb alguna de les pel·lis del Wes Anderson! Us encantaran!
Que tingueu una bona setmana! Petonets i moltes crispetes per a tots!
Data de la boda: Juliol 2015
Càtering: Cal Blay
Fotografia: Pixelmoreno
Ram, corona i clips: 5 Floristería Mood Shop
Vestit núvia: Rosa Clarà
Vestit nuvi: El Ganso
Maquillatge: Meritxell Lecha
Música en directe: Small River brass band
DJ: Disco Movil Tarragona
Detall: Vermuts Miró i Patateria Laurie
Decoració: L’Avellana